Donem doncs una ullada a alguns d’aquests títols:

Gedo Senki / Tales of Earthsea: L’arxipèlag de Terramar està en crisi. Hi ha dracs pertot arreu, la collita es podreix i l’hereu de la corona ha assassinat el seu pare. El príncep Arren, turmentat per la seva pròpia ombra, fuig. Ged, un mag que es dirigeix cap a la bulliciosa ciutat de Hort amb la intenció de restablir l’equilibri perdut trobarà el fugitiu. Després de gaudir durant dècades de l’obra del seu pare, ha arribat el moment de conèixer Goro, el primogènit del mestre. Goro Miyazaki desembarca en el món de l’animació amb una adaptació de la saga creada per la prolífica Ursula K. Le Guin. Un debut sobri, delicat i ple de màgia.

Mushishi: Dels mushi, que són uns paràsits invisibles que afecten les persones de moltes i molt diverses maneres, se’ns diu al començament de la pel•lícula que són “l’esperit fantasmal de la natura, que batega a l’interior de tota cosa viva... i morta”. Ginko, que té el do de veure aquests paràsits, també té el do de guarir gràcies a la seva condició de mushishi, és a dir, expert en els esperits en qüestió. El creador d’aquella fita que va ser Akira torna a l’acció real amb una pel•lícula d’època, adaptació amb actors reals del manga del mateix nom recentment començat a publicar a Espanya; una cinta reposada i desconcertant on el món real i allò sobrenatural es troben amb naturalitat i naturalisme. Una bonica fantasia amb grans dosis de poesia i amb uns efectes visuals tan subtils com sorprenents.

Tekkonkinkreet: A Treasure Town, on la lluna somriu i els nens solquen els aires, la vida pot ser meravellosa i terrible alhora. Kuro i Shiro, dos orfes obligats a buscar-se la vida que escruten l’horitzó amb ulls de falcó, no paren de ficar-se en embolics. L’arribada d’uns mafiosos amenaça el seu estatus i posa en perill la ciutat sencera, però Kuro i Shiro estan disposats a plantar cara fins i tot a la yakuza i els seus estranys assassins a sou. Basada en el manga de Taiyou Matsumoto, la trepidant Tekkonkinkreet combina el millor de l’animació tradicional amb l’última tecnologia en 3D. Poesia urbana en moviment.

Vexille: Any 2077. En fa deu que un decret de les Nacions Unides que restringeix l’ús de la tecnologia robòtica manté el Japó aïllat de la resta del món. Un escut electromagnètic envolta l’arxipèlag d’un secret impenetrable. Els Estats Units sospiten que el Japó està desenvolupant armes perilloses, i hi envien un contingent de forces especials a les ordres de la comandant Vexille. Sori, veterà dels efectes visuals, ens proposa una pel•lícula amb imatges generades íntegrament per ordinador. Un prodigi visual acompanyat d’acció, suspens i una banda sonora que podria passar per un recopilatori del panorama electrònic internacional.

Dororo: L’adaptació cinematogràfica de Dororo, basada en l’obra del mestre Osamu Tezuka i destinada al gran públic, demostra, un cop més, que l’imaginari fantàstic japonès no té límits. S’ha rodat a Nova Zelanda, amb coreografies de Chin Siu-tung, i narra amb ritme llatí el contenciós que enfronta Hyakkimaru i els 48 dimonis que es van repartir bona part del seu cos després que el seu pare hi fes un pacte satànic. Dororo, una lladregota que també té comptes pendents amb les forces del Mal, ajudarà Hyakkimaru en la seva epopeia. Per passar-s’ho monstruosament bé.

Death Note i Death Note: The Last Name: L’adaptació d’aquest manga de culte centrat en un quadern mortífer va ser un dels grans èxits panasiàtics de la temporada passada. Ryuk, un déu de la mort tirant a sorneguer, ha deixat caure el quadern en qüestió al nostre món, i Light, el fill d’un inspector de la policia, el farà servir per matar delinqüents amagat rere el nom de Kira. Per aturar-lo, la policia haurà de recórrer al misteriós L. Kaneko continua la seva trajectòria dins el gènere fantàstic amb aquest thriller filosòfic en dues parts en què dos cervells igualment privilegiats s’enfronten per imposar el seu concepte de justícia.

Brave Story: Parlant de Brave Story, el director Koichi Chigira deia que havia volgut fer servir la tècnica per potenciar la bellesa de l’univers visual del relat. I, efectivament, l’espectacularitat del 3D se suma a l’elegància del 2D per recrear una història d’aventures en què un nen s’ha d’endinsar en un món de fantasia per salvar la seva família. Seguint el camí del mestre Miyazaki, Chigira ha signat una pel•lícula infantil que sap explicar què és això de créixer i trobar-se un mateix. Una cinta d’animació brillant per fora i seriosa per dins.

Sukiyaki Western Django: Yojimbo, Por un puñado de dólares, Django... Occident beu a la font d’Orient i Orient, a la d’Occident, i Takashi Miike agita la coctelera sense por per servir-nos un altre beuratge genial i sorprenent: un spaghetti-western vestit de jidai-geki amb escenaris de cartó, diàlegs en anglès (més o menys) i duel de brillantor entre revòlvers i catanes. Quentin Tarantino es posa el ponxo per presentar-nos la història d’aquest enfrontament entre dos clans rivals: el vermell dels Heike i el blanc dels Genji. Quan la tensió arribi a un punt insostenible, un pistoler sense nom trepitjarà els carrers polsegosos de la ciutat de Yuta.

Totes aquestes pel·lícules i moltes més, que podeu consultar aquí.
A més, a totes aquestes hi podem afegir els passis gratuïts Brigadoon que encara no han afegit a la web oficial, Brigadoon OTAKU a la fresca i Brigadoon X: Hentai Connection.

Així que ja sabeu, si voleu impregnar-vos d’una bona quantitat (i qualitat) de cultura friki, agafeu el cotxe/bus/tren/patinet i poseu direcció a la costanera vil•la.

(Font: www.cinemasitges.com , www.japanzone.cat )

Average user rating

Display 1 of 1 comments